Estrògens conjugats

Com en la fotografia, la poesia d’Estrògens conjugats conté la química necessària per fixar la reflexió al voltant dels temes clàssics en la mirada del lector-viatger. Un viatger que mira per la finestra oberta d’aquest llibre i es deixa dur per un paisatge conegut (amor, desamor, mort, vida…) però que tanmateix canvia a cada jornada de viatge, a cada poema. Estrògens conjugats fa una captura dels clàssics del desfici humà. Una fotografia feta a una velocitat lenta que desdibuixa allò anecdòtic en un estel d’objectes, personatges, espais o temps desfets, i fixa l’essència d’allò que és inamovible, quiet i, per això mateix, etern.